Tocs de corn a la Garrotxa

el dia
Sempre m'havia fet gràcia que, al Diccionari Català Valencià Balear, d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, en la descripció de "corn", se cités el fragment d'un text de finals de segle XVI, procedent de Besalú, on es mostraven els perills que representava l'ofici (si se'n pot dir així) de tocar el corn per cridar a sometent. El text és el següent:

«Sempre que per qualsevol cas ... és manat alsar sometent, acostumen en dita vila tocar una campana per a dit effecte destinada, et tocant aquella, fora dita vila, a una casa de pagès cerca de una montanya, lo qual té càrrec muntar en el cas inmediatament y per a dit sometent toca un corn, y a penas comensa que ja hi ha altre pagès en altre puig o montanya qui ab altre corn respon, y d'esta manera ab una hora y ab manco és tota la vegueria en armes per a dit sometent: y com se esdevinga moltes voltes que estos que tocan corns en de nits y de dias tenen de estar en los puigs et montanyes tocant aquells, no sens molt gran perill de ses persones, fins a tant tenen avís del official no's poden moure de dit lloc; com moltes voltes se sia trobat en sentir lo corn los lladres y mals hòmens acudian al lloc hont dit corn tocava, per estar aquell a solas lo mataven o se'l menaven... Plau a sa magestat que los que tenen càrrec de tocar dits corns, al temps que aniran a tocar aquells y estant-los tocant, pusquen anar acompanyats ab la gent que voldran y ab les armes que no sien de les prohibides» (doc. a. 1585, Col. Bof. viii, 491).

Però darrerament, mon pare (no deixeu de visitar el seu blog d'història Olot 1700), tafanejant un llibre de privilegis d'Olot que hi ha a la Biblioteca de Catalunya, descobrí que, segons aquest, el dijous 29 de novembre de 1414 la Universitat d'Olot va ser convocada a so de tambors i corns: «(...) convocato in corrallo Palatii, quod Rdo Dnus Abbas Monasterii Beatae Mariae Rivipulli habet in villa Oloti ad sonu timbalorum et cornuum (...)». I, segons una altra informació recollida al llibre, el 14 de juny de 1440 la Universitat d'Olot tornà a ser convocada, «lo uns al repich de campana, los altres a veu de trompa». 

Corns i trompes serien el mateix instrument? O uns serien de banya, i els altres de metall? O potser d'altres materials (ceràmica, vidre...)? Estarà bé seguir atents a veure si surten més informacions que ens ajudin a situar el paper i les característiques d'aquests instruments sonors, avui ben desapareguts de la nostra comarca.

Imatge: rajola setcentista, d'origen català, del fons del Victoria and Albert Museum (Londres)

Actualització (05/06/2019): En Santi Soler m'ha fet arribar un article que ell mateix publicà el 2003, sobre el "dret de cornar" a la Garrotxa. Us l'enllaço, perquè val molt la pena per entendre de què parlem quan parlem de corns i de tocs de corns:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada