Hi va haver un temps que el Carnaval era la festa de la llibertat, de la inversió de les normes, de la trangressió de les repressions socials. Era el temps fora del temps, era un parèntesi en el calendari. Era la subversió tolerada dins un món intolerant. En les societats tradicionals, on el pes de la societat esdevenia una llosa feixuga sobre la vida dels pobles, especialment dels dominats, el Carnaval era un dret mil·lenari heredat i preservat, i sovint defensat, per part dels que, més enllà d'aquests pocs dies, sols coneixien la submissió i l'obediència com a forma de relacionar-se.
Podreu dir que aquesta visió és estereotipada i simplista. Potser sí. Però, més enllà de cada moment de la història, com a mínim des que som una societat cristianitzada hi ha un fil conductor que manté viva aquesta tradició. Bé, que mantenia.
I és que la fi del món tradicional ha comportat un fenomen inimaginable fins ara pel que fa a aquesta festa. D'un Carnaval trangressor, amb esperit de revolta, que mantenia viva la brasa de la llibertat dins de cada persona, hem passat al Carnaval com a forma de dominació i control social. Avui, el Carnaval ens ensenya a ser dòcils. És la festa de l'esclavitud.
Per què ho dic, això? Perquè, més enllà d'algunes celebracions puntuals del Carnaval vinculades a tradicions locals, l'estàndard de la festa carnavalesca s'ha convertit en un temple dels valors de la societat consumista, ociosa i, com diria Huxley, feliç.
Després d'haver perdut el Carnaval el contrincant que el justificava, que era la Quaresma cristiana imposada a tota la societat dins el context teocràtic, avui aquest Carnaval globalitzat i sense sentit és la festa de la superficialitat. Homes i dones que es disfressen perquè toca. Pel que diran. Perquè sí. És una festa que no admet reflexió, que no busca qüestionar el donat per descomptat. Ociositat, consumisme, mediocritat.
No és sospitós que, darrere de les festes del Carnaval, hi hagi sempre una administració pública o una empresa privada del sector de l'oci?
I, al capdamunt de tot, l'escola. El lloc on es formen els súbdits del futur. Estimats nens, demà vingueu amb un nas de pallasso a classe. Per què? Perquè ho dic jo, el mestre. I punt. I demà passat, pinteu-vos la cara. Feu-ho. No pregunteu. No qüestioneu. Renuncieu avui a la vostra identitat (no és això, disfressar-se?) perquè toca. I, perquè amb aquesta docilitat ben apresa ara que sou ben tendres, quan sigueu joves seguireu tenint una identitat emmotllable al gust de qui us mani. Avui, us fem disfressar de superherois i de princeses. Demà, de treballadors obedients i de dones submises.
Arribats fins aquí, el veritable Carnaval és no fer-ne.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada