L'harmònica, instrument popular català?

Tafanejant la web de la iniciativa "Cançons i músiques dels avis" (que, si no coneixeu, us la recomano fervorosament), he anat a petar a una versió de la sardana Llevantina, d'en Bou, interpretada a l'harmònica per Cinto Solanellas, un pastor de Berga, nascut el 1919, que acabà la seva trajectòria professional fent de guarda del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquesta mateixa web enllaça a una entrevista que l'any 1993 li féu la Revista de Girona, i tot llegint-la m'he quedat rumiant aquest fragment:

- Us sap greu que desaparegui l'ofici de pastor?
- És clar que sí! Quan anàvem per les muntanyes, se sentia tocar el flabiol i l'harmònica, i cantar cançons que apreníem els uns dels altres.
- Toqueu algun instrument, vós?
- L'harmònica i la gralla. Però ara ja no, perquè s'ha de bufar molt. Llavors anava molt bé, perquè ens trobàvem tots els pastors per fer vetllada. Ara, amb tanta quietud, tot sembla la passió i mort de les arengades.

Més enllà de saber quin és aquest instrument que l'entrevistat anomena "gralla" (el tema dels gralls de pastor donaria per un llibre i mig), m'ha agradat veure aquesta, potser inconscient, reivindicació de l'harmònica. I és que l'harmònica va ser durant molt de temps un instrument popularíssim, que es podia trobar tant en zones urbanes com rurals. L'harmònica, en molts casos, va prendre al flabiol el títol d'instrument de butxaca, i va ser l'instrument preferit d'aquells que havien de compaginar els desplaçaments i la solitud: pastors, viatgers, traginers... Amb l'harmònica es tocaren cançons tradicionals i músiques de moda, i qui sap si fins i tot, quan no es tenia un flabiol, un violí o un acordió, va servir algun cop per acompanyar el ball. I alguns flabiolaires de renom, quan volien demostrar les seves habilitats, tocaven l'harmònica acompanyada de tamborino o de bombo, talment com si fos un flabiol.

En alguns països, com Galícia, l'harmònica forma part de la llista d'instruments populars, i en d'altres la tradició és tan viva que marques com Hohner en fan instruments expressament.

Avui dia, a Catalunya, l'harmònica ha desaparegut de la música popular tradicional, i sobretot la trobem en entorns de música d'importació, com el blues, el country o el jazz. Però penso que val la pena no perdre de vista que l'harmònica, durant anys, ha estat un instrument inserit i adaptat perfectament a la música popular i tradicional catalana. A veure si algun dia hi torna!