La flauta de Rocabruna

En el número 16 de la revista Les Garrotxes (tardor-hivern del 2015), en un reportatge sobre el castell de Rocabruna, entre les restes arqueològiques que s'hi han trobat hi destaquen "la troballa d'un bec de flauta tallada en os i decorada amb incisions geomètriques" que "aporta al conjunt la pinzellada musical que ens apropa encara més a valorar els estadants del castell fa més de 500 anys". Fa gràcia que els autors parlin de bec ja que, precisament, el que no té aquesta peça és bec: és un cap de flauta (entenent flauta com a genèric d'aquest tipus d'instruments) de tipus pla. Antigament, aquest tipus de cap era força habitual, si bé el cap de bec amb el temps es va anar imposant. Que jo sàpiga, els darrers instruments del nostre país on es va mantenir la forma de cap pla foren els flabiols d'Arbúcies i els flabiols mallorquins.

La imatge que podeu veure és la il·lustració de l'article, escanejada. Estaria bé que algun expert en organologia pogués estudiar aquesta peça, per intentar determinar de quin tipus d'instrument es tracta. Segurament, deu ser el cap d'una flauta recta. Però, i si es tractés d'un flabiol?

Per si voleu buscar l'article original: Bibiana Agustí i Dolors Codina, "El castell de Rocabruna", Les Garrotxes, núm. 16 (tardor-hivern 2015), p. 74-75