El títol, conscientment provocador, podria fer arrufar el nas a més d'un, cert. Però que no us enganyi: no es tracta d'un llibre que despreciï o es burli dels treballadors, ans al contrari: és un llibre que ens posa a tots a lloc. Perquè els primers incompetents... som nosaltres mateixos. El professor Gabriel Ginebra, en aquesta obra, ens proposa una aproximació a la gestió de persones des de la humilitat, i des de la consciència de ser limitats. No som superherois, sinó humans. I és des d'aquest pla que se'ns crida a prendre responsabilitats, no des de cap altre.
El llibre està dividit en tres parts. La primera, podríem dir que es tracta d'un abordatge de la responsabilitat de la gestió de persones des del reconeixement de les pròpies limitacions. Som incompetents gestionant incompetents. En un món de lideratges, talent, excel·lències i paraulotes similars, és bo que algú ens recordi que gestionar persones és gestionar emocions, pors, alegries, il·lusions, decepcions... La gestió es du a terme, no a través de grans plans estratègics impresos en enormes plafons de coloraines, sinó a través del dia a dia, de la quotidianitat. I només aquell gestor que se centri en els detalls, que tingui paciència, que acompanyi, podrà finalment sortir exitós del repte. I això només ho podrà fer si reconeix les pròpies incompetències, i a partir d'elles comença a treballar.
La segona part, està dedicada a presentar el que anomena "Model Fougi" (nom que ve d'unir els cognoms Fournies i Ginebra), que no és sinó un esquema molt simple i molt pràctic per a avaluar els problemes que pot trobar-se un gestor en relació amb els treballadors, i triar la reacció més adequada a cada cas. És un model molt interessant, penso, perquè precisament beu del paradigma de la gestió d'incompetències, de manera que podríem dir que és un model profundament humanista. Així, davant dels diversos casos que presenta, la primera resposta del model és preguntar: quina part de la responsabilitat del problema (una feina mal feta, una feina no feta, etc.) és responsabilitat del gestor, o de l'empresa? Habitualment, tendiríem a pensar que la culpa és del treballador. Però hem comprovat que tingui els recursos per a fer la feina que se li ha encomanat? O els coneixements? O el recolzament? És un model molt potent, perquè és un model positiu, optimista. Al cap i a la fi, l'objectiu és que la feina surti.
I la tercera part és un curs de lideratge per a incompetents. Un lideratge basat en la modèstia. Si a la segona part el focus se situa sobre el treballador, aquí se centra en el gestor, el gerent, l'empresari, el directiu, la persona que ha de liderar persones. Abordar-ho des de la incompetència és crear un marc d'horitzontalitat: la incompetència ens iguala. Persones davant de persones. I aquí Ginebra desplega el seu armament humà: el mestratge, l'acompanyament, la correcció, l'agraïment, el perdó, el somriure... Tot això són eines del líder que veu un igual en qui té davant. I aquestes eines són les més potents de cara a moure persones.
El llibre és un caramel, amb un fil narratiu que us enganxa de principi a fi. Personalment, he agraït també la presència de referències i clucades d'ull a àmbits de la cultura que van més enllà del món empresarial (ara tinc ganes de llegir l'Oráculo manual y arte de la prudencia de Baltasar Gracián) i que serveixen, bàsicament, per a donar fonament, arrelar la proposta humanística de Ginebra. Igual com passa amb les referències a la dimensió religiosa que hi incorpora, i que reforcen aquest fil entre coneixement (empresarial) i saviesa que respira tot el llibre. Si us reconeixeu com a incompetents, aquest és el vostre llibre. I, si no, encara amb més motiu.
Gabriel Ginebra
Gestión de incompetentes. Un enfoque innovador de la gestión de personas.
Libros de Cabecera
8a reimpressió: maig del 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada