El futur garrotxí del treball i el treball garrotxí del futur


Ahir al vespre, a la sala El Torín d'Olot, s'hi va celebrar una trobada de reflexió i diàleg sobre la realitat del mercat laboral de la Garrotxa, i els seus escenaris de futur. L'organitzava el Dinàmig, que és el consorci creat per l'Ajuntament d'Olot i el Consell Comarcal de la Garrotxa per tal de coordinar i impulsar la promoció econòmica de la comarca. Com que el programa feia molt bona pinta, vaig escapar-m'hi a treure-hi el cap. El primer que va sorprendre'm fou l'assistència de públic. A ull, diria que érem un centenar llarg de persones. No està gens malament! Obrí l'acte l'alcalde, en Mia Corominas. Va fer un breu discurs, però amb tres idees molt clares: cal seguir creant llocs de treball, cal millorar les condicions de treball, i cal garantir un bon nivell de vida a la gent que ve a la Garrotxa a treballar (cultura, serveis, escola...). I ho va lligar amb una reflexió: és responsabilitat de les empreses, però també de les administracions: aquestes han de crear les condicions necessàries, han de facilitar el funcionament de les empreses.

Seguidament fou el torn de Jordi Serrano, soci de Future For Work Institute, que féu la intervenció de caire més generalista, presentant els grans canvis en el món laboral que ens ha portat i ens porta el segle XXI. Va fer la broma que la seva xerrada de mitja hora podria durar-ne quatre, i el cert és que no anava desencaminat: la quantitat de reptes que va anar presentant va ser fenomenal, gairebé de cada un en podria sortir una xerrada monogràfica. Va ser la intervenció potser més interpel·ladora, la que va impactar més el públic. M'abstindré de fer-ne un resum, però sí que voldria destacar-ne alguns elements:
  • Parlar del futur del treball està de moda, i això és perquè vivim una època de grans canvis i moltes incerteses: una època de disrupció. 
  • L'empresa també viu amb preocupació aquesta disrupció, i hi reacciona donant molta importància a un valor determinat: l'adaptabilitat (la velocitat d'adaptació).
  • Això provoca un gran "canvi climàtic" (sic) en el treball: si abans parlàvem de "una feina per tota la vida" i després va venir el "diverses feines successives", avui el paradigma és el de "diverses feines alhora". I ho il·lustrà amb tres exemples: la deslocalització, la robotització/automatització i les noves plataformes de treball (Uber, etc.).
  • Els valors que actualment cotitzen a l'alça en el mercat de treball són: la curiositat i l'aprenentatge permanent, el perfil T (saber una mica de tot, amb algun aspecte amb major profunditat), la creativitat, el pensament crític (sobretot, la capacitat de gestionar l'excés d'informació), la flexibilitat, l'autonomia (relacionada amb la necessitat de rapidesa de les empreses, que demana que els treballadors facin via), la resiliència, les competències digitals (que, insistí, no tenen res a veure amb saber fer anar l'Excel), les habilitats socials i l'autoconeixement.

La següent intervenció fou a càrrec de David Moreno, soci consultor d'Activa Prospect, la consultora que ha avaluat la situació del mercat laboral de la Garrotxa. Presentà les principals conclusions de l'estudi, que són:

Fortaleses:
  • El mercat laboral mostra un bon equilibri entre la vocació productiva i la demografia: la Garrotxa és la comarca amb la quarta major taxa d'ocupació de Catalunya (un 67,8%).
  • El mercat de treball és autosuficient, es pot parlar d'un "mercat de treball de proximitat" (tres de cada quatre treballadors triga menys de vint minuts per anar de casa a la feina).
  • La recuperació econòmica ha comportat una important creació d'ocupació, que ha superat les xifres anteriors a la crisi.
  • Els serveis i la indústria mostren un important dinamisme (mentre que el sector primari baixa, i la construcció està estancada).
  • L'atur, d'un 7,8%, és similar a l'anterior a la crisi.
  • Les condicions laborals es troben per sobre de la mitjana catalana (per exemple, la taxa de mileuristes és del 27,8%).
  • Els estudis de Formació Professional estan molt diversificats, i desperten interès creixent entre els joves.

Febleses/amenaces:
  • La comarca pateix un important envelliment, que posa en dubte el relleu generacional a les empreses.
  • Existeix un important atur en determinats sectors, especialment els majors de 55 anys i els estrangers.
  • Ha augmentat la contractació temporal i de curta durada, i la contractació via ETT.
  • Falta transparència en el mercat laboral.
  • Falten perfils d'alt nivell de formació (especialment científics i tecnològics) que cal anar a buscar fora de la comarca.
  • Hi ha poca vocació industrial entre els joves.
  • La formació ocupacional i permanent oferta pels agents és escassa (tot i que les empreses la supleixen amb formació pròpia).

Reptes:
  • Formació: una formació per al treball, amb capacitat d'adaptació a les demandes del mercat.
  • Ocupació: resoldre el repte demogràfic, augmentar l'ocupabilitat, millorar l'emparellament oferta-demanda, i abordar l'obsolescència de la formació dels sèniors.
  • Equitat: atendre els col·lectius més desfavorables (via polítiques socials, o economia social).
  • Governança: coordinar millor les polítiques (educació, turisme, indústria...) i reforçar la cooperació entre els sectors públic i privat.

Finalment, l'acte conclogué amb un diàleg, on hi participaren els dos ponents, acompanyats de Francesc Baqué (empresari amb llarga trajectòria de gestió dels RH), Mariona Mañà (tècnica del servei d'ocupació de Mas les Mates), Jordi Antiga (director de l'IES Garrotxa) i una psicòloga a l'atur (nota: si mai modereu una taula rodona, o bé repetiu diverses vegades els noms dels participants, o bé els projecteu a la pantalla, però si els canteu seguits i de pressa és impossible anotar-los tots). Del diàleg en ressalto diverses frases:
  • "L'ocupabilitat és el teu valor en el mercat laboral".
  • "És molt important la intermediació: ajuda a trobar potencial quan no trobes el perfil".
  • "Et demanen especialització, t'especialitzes, i llavors la teva àrea s'estanca, i et quedes penjat".
  • "No és un tema generacional [parlant sobre els millennials] sinó de viure al segle XXI: jo també vull una feina motivadora on treballar a gust!".
  • "El teu perfil [dirigint-se a la psicòloga] és molt necessari, si bé això no vol dir que t'ofereixin una feina del teu perfil concret: potser te l'hauràs de crear".
  • "El boca-orella també és una dificultat de cara a estudiar les tendències del mercat de treball".
  • "Hem de deixar d'inventar la sopa d'all, com quan després de la creació d'Infojobs, al cap de quatre dies l'administració va respondre creant el seu infojobcito que, a més, no funciona!".

En resum: dues hores xalant com un mico, gaudint d'una reflexió i un diàleg amè i alhora rigorós sobre treball i recursos humans, amb visió local i global. Enhorabona, Dinàmig, podeu organitzar més trobades com aquesta!

Comentaris