"Sólo el necio confunde valor y precio", diu la dita popular. Però, que passa amb la llei i el dret? Són el mateix? Són diferents, i independents? Tenen alguna relació? Benjamín Rivaya, degà de la facultat de dret de la Universitat d'Oviedo, i professor de filosofia del dret, proposa un abordatge creatiu i disruptiu a aquest debat: i si ho mirem a través dels ulls dels anarquistes?
La llei, allò que en general definim com a llei, emana del poder legislatiu, un dels tres braços de l'estat modern nascut de la Il·lustració. També perviuen avui altres fonts del dret, com el costum o la pròpia pràctica processal, però perquè la pròpia llei les reconeix com a tals. Però, què passa quan aquest poder legislatiu, directament, no existeix? Hi ha llei? Hi ha dret? Hi ha norma?
Rivaya estudia l'obra dels grans pensadors anarquistes, clàssics i contemporanis, i intenta extreure'n i interpretar com abordaven el paper del dret, de la llei i de la justícia, en una societat anarquista. D'entrada, la crítica demolidora que fan del dret estatal, davant del qual hi ha consens en que es tracta de normes d'opressió, que tenen com a únic objectiu mantenir l'ordre establert (si bé alguns apunten i reconeixen l'existència de dret just dins el marc legal, sobretot de caràcter civil i d'origen consuetudinari). Seguidament analitza els grans autors (ja alerta que aquest és un tema espinós, que molts d'ells, o bé passen de puntetes, o bé refusen sense entrar-hi), i finalment proposa diverses conclusions.
El detall més interessant del llibre, penso jo, és que proposa un abordatge diferent al dret, però també a l'anarquisme: són dues portes del darrere que es troben cara a cara. I, molt important, recorda que l'anarquisme no és un fi en si mateix (com tampoc no ho és el dret), sinó que és una eina al servei d'un bé major: la justícia. I aquesta justícia final, aquest humanisme, és la principal font de dret en la construcció de la via anarquista de transformació social. La utopia anarquista té dret, té llei, però perquè té justícia. I aquest dret emana de tots i cada un dels individus lliures i iguals. Un dret alhora natural i humà. Un dret, una llei, diferent de la qua avui coneixement i que, potser per això, ens costa de poder identificar en aquest altre model de societat.
Filosofía anarquista del Derecho. Un estudio de la idea.
Benjamín Rivaya
Tirant lo Blanch, 2018.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada