Tinc un vague record de Sebastià Salellas: la imatge d'un home darrere una barba blanca, entrevistat per la carxofa de TV3 a la porta d'un tribunal. Ha estat el temps, i el fet que els seus dos fills esdevinguessin figures de referència en els seus àmbits, el que em va fer despertar certa curiositat per algú que, fins llavors, no era res més que un advocat de casos mediàtics. Gran error. Ja em va sorprendre que, en la presentació que corria per les xarxes d'aquest llibre, es parlés del perfil "polièdric" de Salellas: advocat, sí, però sobretot activista, i home de cultura. Activista de múltiples causes; savi de múltiples inquietuds.
Aquest llibre, precisament, s'estructura pensant en fer evident aquest Salellas que hi havia més enllà del Salellas de davant la carxofa de TV3. Se'ns insisteix molt en un Salellas lector, responsable d'una vasta biblioteca de temàtica social. Un home que buscava la profunditat en la seva actuació, tant si era la defensa en un judici, com l'articulisme de trinxera en la premsa gironina. Una profunditat que li permetia allunyar-se del cas concret, i aportar context, reflexió, visió.
El recull d'articles que aplega l'obra és devastador: escrits principalment els anys vuitanta i noranta, són d'una actualitat sorprenentment rabiosa. Però és que la clau ja l'he dita: són articles intencionadament transcendents. Si relata la caiguda del mur el 1989, no es queda amb les imatges dels joves alemanys armats de pic i mall, sinó que es pregunta sobre la possibilitat per al capitalisme de poder gestionar la victòria. Si parla de la Convergència de Pujol, no se centra en la gestió política del dia a dia, sinó en la viabilitat i la pervivència en el temps del model de país que aquest està construint. Si parla dels fets d'Alcàsser, no es pregunta per la pena que cal imposar als acusats, sinó per la capacitat del dret penal de vetllar per la cohesió social.
Si els articles estan intel·ligentment endreçats per temàtica, cal felicitar l'editor, en Lluc Salellas, per l'encertada tria dels prologuistes de cada un d'aquests blocs: Marina Garcés presenta el polític-filòsof; Mònica Tarradellas i Benet Salellas, el Salellas jurista; Anna Gabriel, el Salellas internacionalista; César Rendueles, el Salellas observador del conflicte Catalunya-Espanya; Joaquim Nadal, el Salellas socialista (en el sentit més ampli i alhora més estricte del terme); i Guillem Terribas, el Salellas més humà, més íntim.
Deixeu-me acabar afusellant un fragment del pròleg: "Salellas escrivia en clau humanista i atemporal, a partir dels valors, i això es percep quan es llegeix el que va escriure. (...) Els articles van a l'arrel dels conflictes, i trenquen silencis." Contra la cultura de la immediatesa, del "breaking news" i de l'opinió "fast food", el llibre de Salellas és un bàlsam de serenitat i de veritable llibertat, per a mirar el món d'avui (i, potser, també el de demà).
Sebastià Salellas: advocat i activista. L'esquerra que va sobreviure a la Transició.
Edició a cura de Lluc Salellas
Angle Editorial, 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada