Estudiar música a casa és fonamental per poder tocar un instrument, però és una activitat que sovint causa molèsties a la gent que ens envolta (un fet que passa cada cop més, en aquesta societat hipersensible en la que vivim). Alhora, també comporta molèsties per al propi músic, sobretot quan parlem d'instruments de carrer: volem que sonin ben fort perquè es puguin imposar al brogit de les ciutats, però després ens tanquem en habitacions reduïdes per a estudiar, i tant de volum ens acaba provocant molt d'esgotament.
En el cas del flabiol i el tamborino, jo havia anat provant diverses solucions per mirar de poder estudiar de manera més continguda, però no me n'acabava de sortir-me'n. Pel que fa al flabiol, reduïa el pas de l'aire amb un trosset de suro en el trencavents, però això em desafinava tot l'instrument. I, pel que fa al tamborino, disposava d'un pad de goma, però l'havia de posar horitzontal, i això no em permetia treballar el gest de la mà de manera vertical.
Finalment, però, he trobat una combinació que, per ara, m'està donant molt bons resultats. La comparteixo aquí, per si a algú li pot fer servei. A la foto de dalt la teniu en acció, per fer-vos-en una idea.
Pel que fa al flabiol, li vaig demanar a la Marie Hulsens si em podria fer un flabiol que sonés fluix. I hi va estar treballant, i finalment em va fer arribar un flabiol amb el tub interior molt més estret, i el trencavents també més estret. Això fa que tot l'instrument quedi apagat. A més, me'l va fer de fusta d'auró, molt tova, que també esmorteeix el so. Té algun petit problema d'afinació de les alteracions, i les notes altes (si, do i re) costen molt de treure si no són lligades, però per la resta va de perles (de fet, el que costa més és acostumar-se a tocar bufant poc, per a no escanyar l'instrument).
Pel que fa al tamborino, el pad de goma que vaig comprar a can Tokobongo ja m'anava molt bé, el problema era poder posar-lo vertical. Li vaig demanar al Xixo un cos de tamborino de 12 polzades, i allà vaig clavar-hi una fusta travessera, on hi vaig collar el pad de goma (aprofitant que darrere té la femella per cargolar-lo a un trípode de bateria). Com que tot el pes recau en una banda, cal posar un contrapès a l'altra, si volem que el timbal ens quedi perfectament vertical. Vaig anar fent proves amb diversos paquets oberts de farina, pasta i arròs que tenia per casa i, quan vaig trobar el pes exacte que em mantenia el timbal vertical, vaig anar al Decathlon i hi vaig comprar un plom de submarinisme. Pensava penjar-me el tamborino del coll, però amb tant de pes finalment vaig optar per una corretja per darrere de l'esquena. Pel que fa a la maneta, la goma del pad agraeix atacs amb una punta més fina que la maneta que faig servir habitualment. Així doncs, faig servir unes manetes de redoblant que vaig comprar fa temps al taller de Sanín Percusión Tradicional, a tocar de Sant Jaume de Galícia (algun dia vull estudiar la relació entre les manetes de tamborino/bombo i les manetes curtes de redoblant, com les que es fan servir a Galícia o el País Valencià, ja que els punts d'equilibri són molt similars).
Ara puc tocar de nit i tot! És una meravella!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada