Per ajudar-nos a pensar l'instrument, de vegades va bé fer un exercici d'història-ficció, i així donar eines a la imaginació perquè pugui esplaiar-se lliurement. Aquí us en proposo un.
Som a principi de segle XIX. Un pastor del Ripollès, cansat de passar fred i gana, agafa un vaixell i se'n va a provar sort als Estats Units d'Amèrica. A una ciutat gran: Nova York, Boston... La que vulgueu. Es posa a treballar i comença a conèixer gent. Un dia, en una festa amb irlandesos i italians, treu el flabiol i es posa a tocar. I un company que ho veu, petit empresari que s'inicia en el negoci de fabricar instruments musicals, s'interessa per l'instrument: una flauta amb tres forats a dalt i dos a baix (i alguns més de torna) que es pot tocar amb una mà.
L'empresari pensa que pot tenir futur, i comença a produir-ne en sèrie. N'americanitza el nom, ara es dirà "fly-blow". I ho ven com un instrument menor, com una joguina per a músics aficionats. Pel que fa a l'altra mà, no s'hi fica: ho presenta com una flauta que pots tocar amb una mà, mentre amb l'altra pots tocar qualsevol altra cosa (un timbal, una maraca, un shaker, uns esquellerincs...). Això ja és igual.
El fly-blow comença a vendre's. I d'altres fabricants ho veuen, i en fan també les seves versions i adaptacions. Al mercat, aquest nou instrument es mou en el segment dels instruments menors, com l'harmònica, l'ocarina, els tin whistle, o les petites percussions. Al cap d'uns anys, l'instrument s'ha fet molt popular: molta gent té algun per casa, les botigues de música en tenen, i és habitual veure'l en ocasions musicals de caire popular. I, a més, alguns músics professionals han començat a explorar-ne usos de major complexitat, cosa que ha portat a diversos luthiers d'instruments de vent a desenvolupar-ne models d'alta qualitat, amb so, afinació i tessitura equiparables als instruments clàssics.
A Catalunya també arriba aquest fly-blow i, com avui fan els napolitants amb la mandolina o els alemanys amb l'harmònica, se'n reivindiquen les arrels. I al pastor del Ripollès se li dedica un monument en un parc de Barcelona, i l'escola de música de Ripoll porta el seu nom. O no, perquè se li ha perdut el rastre, i ha quedat com un personatge mític, envoltat de misteri.
Amb tot això, llanço preguntes a l'aire:
- Quin so tindria el fly-blow? Seria un instrument de carrer, i sonaria fort com el nostre flabiol, o es tocaria més en espais tancats, i sonaria com els tin whistle?
- Com seria, a nivell estètic i de materials? Seria de fusta? De baquelita? De plàstics de mil colors? Metàl·lic com els whistle?
- Afinació: l'estàndard seria el nostre flabiol en fa? O un to més amunt, per tocar amb els irlandesos? O el baix en do, per obtenir un so més melòdic (low fly-blow)? Hi hauria tota la família d'afinacions, com passa amb els whistle?
- Amb quines percussions es tocaria? Amb timbal? Amb percussions llatines? Amb un handpan?
- Qui el tocaria? L'imaginem en grups de jazz o blues, com l'harmònica? En música irlandesa, com el bouzouki grec? Formaria part dels grups de folk, i el tocaria Pete Seeger? Els marines nord-americans l'haurien dut al Vietnam? O potser seria un instrument hippie i antibel·licista, com el didgeridoo? S'hauria incorporat en les bandes de majorettes, en lloc del flautí? El veuríem a la Super Bowl? S'hauria popularitzat al Japó?
- I, relacionat amb el darrer punt, quin repertori tocaria? Clàssic? Blues? Jazz? Country i olt style? New age? Hauria servir per popularitzar melodies catalanes?
En aquest sentit, he anat a la web de l'editor Mel Bay, i hi he tafanejat un llibre amb repertori variat per a tin whistle. També hi he tafanejat un altre per a ocarina. Si existís el fly-blow, tindria un llibre similar? Les peces proposades, serien les mateixes? O unes altres? Quines hi faltarien? Aquí us les deixo, per si voleu deixar volar la imaginació.
Content:
- 11 Mile Canyon
- Amazing Grace
- Angels We Have Heard On High
- Arkansas Traveler
- Barcarolle (Offenbach)
- Battle Hymn Of The Republic
- Believe Me, If All Those Endearing Charms
- Blow Away The Morning Dew
- Bogie's Bonnie Belle
- Bournemouth Waltz
- Branksome Park
- Cockles And Mussels
- Cumbrae Waltz
- Czech Marching Song
- Dancing Lassie
- Early Christmas Morn
- Eighth Of January
- English Dance
- Greenland Fishery
- Haul Away, Joe
- High Barbaree
- Highland March
- I Saw Three Ships
- I Went To Visit The Roses
- I Will Arise And Go To Jesus
- Irish Dream
- Irish Mist
- Irish Washerwoman
- Jingle Bells
- John Anderson, My Jo
- Joy To The World (Frideric Handel)
- Largo (Dvorak)
- Lavender Blue
- Life Is All Checquered
- Loch Lomond
- Londonderry Air
- Long, Long Ago
- Misty Dawn
- Misty Meadow
- Morning Song
- Ode To Joy (Ludwig Van Beethoven)
- Of Men & Nations
- Old Shoe Boots And Leggins
- Patrick's Lament
- Pennywhistle Dance
- Pennywhistle March
- Praise The Savior
- Ride, Ranger, Ride
- Sail Away, Laddies
- Scottish Song
- Simple Gifts
- Slur Song
- Spancil Hill
- Staircase
- Surprise Song
- The Dawning Of The Day
- The Galway Races
- The Girl I Left Behind Me
- The Sally Gardens
- The Wild Colonial Boy
- Three Note Minuet
- Timberline Reel
- Waly, Waly
- What Shall We Do With The Drunken Sailor?
- When Johnny Comes Marching Home
- When The Saints Go Marching In
- While Shepherds Watched Their Flocks (Frideric Handel)
- Withingham Road
- Amaryllis
- Au Clair De La Lune
- Barb’ry Ellen
- Believe Me if all Those Endearing Young Charms
- Blow The Man Down
- Come Thou Fount
- Goin’ Home
- I Never Will Marry
- Jacob’s Ladder
- Jesus Shall Reign
- John Peel
- Kum Ba Ya
- Lightly Row
- Liza Jane
- Lolly Too Dum
- Ode to Joy
- Oh, Sinner Man
- Oh When the Saints
- Ol’ Dan Tucker
- Once There Were Three Fishermen
- On Top of Old Smokey
- Pop! Goes the Weasel
- Praise Him in the Morning
- Prayer from “Finlandia”
- Reuben and Rachael
- Rise and Shine
- Round the Bay of Mexico
- Sailor on the Deep Blue Sea
- Shady Grove
- She Wore a Yellow Ribbon
- Song from the Magic Flute
- Stephen Foster Theme
- Swanee River
- The Butcher Boy
- The Caissons
- The Lonesome Cowboy
- The Sally Gardens
- This Little Light of Mine
- This Old Man
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada