Un tècnic municipal és com aquella persona a qui li diuen que ha d'agafar el cotxe i anar a buscar a algú a l'aeroport.
Pel seu compte, aquesta persona, el tècnic municipal, ha après a conduir. També ha estudiat les carreteres i els diversos itineraris que pot seguir. Fins i tot, ha avaluat les diverses possibilitats en funció de les hores de més trànsit, i té una xarxa de col·laboradors que l'avisen al moment d'on hi ha accidents o obres sobrevingudes que afecten la circulació. I fa formació contínua: la que es paga ell, sobre mecànica de l'automòbil i sobre habilitats de conducció en condicions adverses, i la que li paga l'empresa, sobre bones converses durant el viatge o sobre benestar emocional a través dels colors de la tapisseria.
Des que té aquesta feina, a més, ha estat estudiant el pàrquing: on són les rampes, els pilars i, sobretot, on té la seva plaça, i de qui són la resta de places d'aparcament. Sap de qui és cada cotxe, i per on pot passar i per on no. Sap a qui li pot demanar que li miri si s'està ajustant massa a una paret, i a qui és millor no només no preguntar res, sinó fins i tot no acostar-se gaire al seu cotxe.
Però la dificultat de la feina no és aquesta, la dificultat arriba ara. I és que, un cop rep la indicació d'anar a buscar a algú a l'aeroport, i ha engegat el cotxe, i ha començat a moure'l, de cop i volta diverses persones comencen a fer aparèixer nous pilars al pàrquing. Al mig del camí, a la sortida de la corba, en un costat just en el tros que s'estreny...
Unes d'aquestes persones són la gent de fora de la seva empresa. Un proveïdor, un ciutadà, una associació... Amb aquests, però, ja s'hi compta. Forma part dels imprevistos de la feina.
Uns altres que de sobte fan aparèixer pilars són els tècnics d'altres àrees. Es fa una mica estrany, perquè al final podria anar-hi qualsevol a buscar el senyor de l'aeroport, i tots ens hauríem d'ajudar. Però mira, què hi farem.
Uns altres que també en fan aparèixer són els treballadors de les àrees jurídiques i de gestió. Aquests pilars fan especial ràbia, perquè és evident que acaben d'aparèixer, però et diuen que sempre hi han estat i que ningú no els ha tocat.
Finalment, uns altres que fan aparèixer pilars són els mateixos que t'encarreguen anar a buscar la persona a l'aeroport. No s'acaba d'entendre, però qui mana, mana.
Per si això no fos prou, a l'hora de valorar els treballadors, el que més es mira és que el treballador no ratlli el cotxe de l'empresa. El treballador que ha ratllat el cotxe, malgrat haver recollit amb puntualitat britànica el passatger a l'aeroport, serà amonestat i veurà com cada cop se'l tracta pitjor. En canvi, el treballador amb el cotxe impecable és contínuament ascendit, i a més és recompensat amb plusos de productivitat.
D'aquesta manera, mentre el treballador novell i engrescat maniobra infructuosament pel pàrquing, patint perquè fa tard i la persona l'espera a l'aeroport, el treballador veterà i conformat senzillament truca al passatger per notificar-li (amb un llenguatge formalment exquisit) que lamentablement no serà possible anar-lo a buscar. Donarà l'encàrrec per enllestit, i n'informarà tot cofoi els superiors, que el felicitaran per l'eficiència d'obrir i tancar els expedients en tan poc temps.
Imatge: exemple de tràmit administratiu bàsic
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada