Els músics de flabiol i bombo

Durant el segle XIX, la modernització i la industrialització va comportar grans canvis culturals en el nostre país. En el cas de la música popular, van aparèixer nous instruments (acordió, manubri...) que van substituir-ne els vells, de la mà de l'arribada de noves formes musicals i de ball. A més, els moviments demogràfics van alterar les formes de sociabilitat, i les músiques que hi estaven relacionades.

El flabiol, instrument fins llavors omnipresent en bona part del país, va anar desapareixent, i va quedar relegat a posar música en actes que havien anat quedant ritualitzats o fossilitzats, com certs balls de festa major, festes religioses, aplecs, o en l'acompanyament de figures festives. O com a part integrant de la cobla moderna, amb un paper molt diferent del que havia tingut fins llavors.

Però, en aquest procés, hi va haver una excepció: en una zona difícil de delimitar, i que agruparia el Montseny i la conca de la Tordera, els flabiolaires es van adaptar als nous gustos musicals, i van liderar la música de ball de la mateixa manera com en altres comarques ho feien els acordionistes o els violinistes. Van canviar els antics tamborinos per timbals plans, i van introduir el redoble (i van anomenar aquesta timbals com a "bombo", per la posició amb que els duien penjats). I diversos artesans, tots de la zona d'Arbúcies, van elaborar flabiols d'altíssima qualitat.

Aquests flabiolaires, coneguts com a "músics de flabiol i bombo", es van mantenir en actiu fins als anys trenta del segle XX, quan la despoblació del territori va fer desaparèixer moltes ocasions d'actuació, i les orquestrines els van substituir en les poblacions una mica més grans. A la postguerra van tenir un revifalla, a causa de la situació econòmica general, i fins i tot van influir flabiolaires d'altres territoris, però aquesta va ser puntual i no va aturar-ne la desaparició amb el creixement econòmic dels anys seixanta.

Per sort, diversos d'aquests flabiolaires van poder ser localitzats i entrevistats, i fins i tot enregistrats, durant el temps del redescobriment de la música popular i tradicional, i gràcies a això avui podem conèixer i fer reviure aquest sorprenent i ric fenomen musical.

Per a saber-ne més: Rafel Mitjans i Teresa Soler: "Músics de flabiol i bombo. Els flabiolaires del rodal d'Arbúcies". Editorial Alta Fulla, 1993. ISBN: 84-7900-041-4

Algunes imatges: