Quan preparàvem el "Repertori d'emergència per a flabiolaires" vam mirar de recollir informació de les diverses peces que havíem triat, ja que ens semblava que el material era una bona ocasió, no només per a aportar una proposta de melodies, sinó també per afavorir la difusió de la cultura flabiolaire: massa sovint el músic tradicional oblida que tan important és fer bona música, com conèixer d'on surten les diverses peces, qui van ser els flabiolaires que ens les van llegar (caminem a espatlles de gegants!) i, en definitiva, quin sentit té tot això que fem avui nosaltres.
Una de les peces triades fou el "Ball de gegants", una peça olotina que avui és el ball de la Cabreta del Cornamusam. Jo recordava haver sentit que era una peça de l'Amades recollida a Olot, i poca cosa més. Vaig repassar la documentació que tenia per casa, i arreu sortia com a recollida per l'Amades, amb l'ambigu "popular", o senzillament no se n'especificava l'origen. Total, que així ho vam posar a la descripció: que fou recollida per Joan Amades a Olot, i que pel títol semblaria que deuria ser un antic ball de gegants, potser anterior al ball actual. I que avui és el ball de la Cabreta del Cornamusam.
Però llavors vam rebre l'avís de la Liliana Tomàs, comissària de l'Any Joan Tomàs i neta de qui va ser folklorista, pedagog i sotsdirector de l'Orfeó Català. I ens va recordar que no podia haver estat recollida per l'Amades perquè, l'Amades, no en sabia de música. I ens va aportar les anotacions de la missió de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC) a Olot el 1923, quan fou recollida la melodia.
I resulta que qui va recollir aquesta peça, com no podia ser d'altra manera, foren Joan Tomàs i Bartomeu Llongueras, el 30 d’agost de 1923. L'informador, Esteve Triadú Casadellà, explicà en aquell moment que aquest era el ball dels gegants del barri de Lorenzana, és a dir, els gegants de la foneria de campanes Barberí, que feien la festa per Sant Llorenç.
Atès això, vaig anar a consultar el llibre de Josep Murlà Gegants i altres entremesos de la Garrotxa, de l'any 1984, i allí Murlà explica que els gegants del barri de Lorenzana tenien com a ball un vals compost per Antoni Moner. Antoni Moner i Pascal (1873-1955) fou flabiolaire de la Principal d'Olot, i no em consta que compongués altres balls per a la faràndula.
Segons Murlà, quan els gegants del barri foren venuts a Banyoles, el 1916, en la compra s'hi inclogué també el ball. Segurament, per aquest motiu la melodia hauria deixat de fer-se servir a Olot. I, com que la història dels gegants de Banyoles fou molt desgraciada (foren cremats el 1936), potser allà la música també es degué acabar perdent (he fet una mica de recerca per internet, i els balls que ballen avui els gegants de Banyoles res no tenen a veure amb aquesta música).
En resum: seria el flabiolaire Antoni Moner l'autor de la melodia que avui coneixem com a "Ball de la Cabreta", i que a tot arreu surt com a peça anònima? Podria ser que sí. En tot cas, és una hipòtesi plausible. Si algú vol estirar el fil, i mirar de confirmar-ho, que ens ho faci saber.
Mentrestant, us deixo aquí els apunts de la missió de l'OCPC a Olot, amb la melodia del ball i les anotacions de Joan Tomàs. I, de nou, agraeixo a Liliana Tomàs que ens fes esment de l'error, gràcies al qual hem pogut relacionar aquestes informacions.
Bona feina!!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!!!
Elimina