El Doctor Danés, en el seu llibre Pretèrits Olotins (que és un recull d'articles publicats per ell mateix al setmanari La Ciutat d'Olot entre 1934 i 1937), dedica un dels escrits a la memòria de les sardanes curtes, uns balls que llavors ja s'havien perdut, però que encara recorda de la seva infància: "Les sardanes que es perden definitivament, àdhuc en els recons més apartats de la comarca olotina, on han tingut el darrer recés, són les sardanes curtes. Les havíem vistes i ballades i sentides, d'on les recordo encara amb gust, a La Valldelbac i al mas Colldecarrera, de Castellar de la Muntanya, vint-i-cinc o trenta anys enrera." Parla dels balls, i parla també dels músics, i diu així: "Els músics eren de Baget: un violí, que tocava d'oïda, sense saber de música ni de lletra, el qual en el llevant de taula, en el dinar de la festa major, feia la proesa de tocar la Marxa Reial amb el violí i l'arquet a l'esquena, i una filla del músic, que tocava un tamborí i un instrument de vent que tenia a ésser un entremig de clarinet i de tiple".
Què vol dir "un entremig de clarinet i de tiple"? Podríem pensar que, senzillament, el Doctor Danés no en tenia ni idea d'instruments musicals i que això, sumat al fet que parla d'un record de trenta anys enrere, fa que intenti descriure un instrument del que només en recorda que era llarg i que es bufava. Però també pot ser que es tracti d'un dels molts instruments rurals que no responen a cap dels estàndards moderns, i que encara avui ens fan ballar el cap perquè els noms que tradicionalment se'ls ha donat són tan genèrics i imprecisos que no ens serveixen per identificar-los amb precisió: grall, xirimia, turuta... I potser sí que existia algun tipus de tible (recordem que "tible", antigament, identificava diversos instruments, no només el modern tible de la cobla) de canya simple, com els clarinets.
Tot plegat m'hi ha fet pensar una fotografia antiga (malauradament, sense datar) que el periodista nordcatalà Aleix Renyé ha compartit al Twitter (gràcies, Albert, per avisar-me!), on es veu un pastor tocant un instrument difícil de descriure, però notablement llarg, amb alguna forma de campana final, i que és agafat amb la inclinació pròpia dels instruments amb embocadura de canya simple. Seria així "l'entremig de clarinet i tiple" que recordava el Doctor Danés?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada