Llegia fa uns dies l'article «Castellers a les Terres de l’Ebre: Tradició importada o identitat en construcció?» d'Àngels Garcia, publicat al digital EbreDigital.
Més enllà del fet concret sobre el que parla l'article, m'ha interessat la dicotomia que planteja. Quan en un indret s'inicia una pràctica que prové del món tradicional però que no és pròpia d'aquest lloc (castellers a l'Ebre, balls de bastons a la Garrotxa, sardanes a l'Aran...), parlem d'una tradició importada, o bé de la creació d'una nova tradició, vinculada a una construcció identitària (per exemple, la catalanitat)? O potser no és una dicotomia, ja que les dues respostes són correctes?
No és un tema menor: Catalunya s'ha omplert de gralles, i cada cop hi ha més seguicis de l'estil penedesenc/tarragoní per la nostra geografia, així com concursos de cant improvisat, tallers de ball de bot, i xarangues fent repertori valencià.
Ho deixo per aquí per anar-hi pensant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada