La identitat de Maria de Medeiros

Als que dediquem bona part del nostre temps a la cultura popular i tradicional sovint se'ns relaciona amb termes com identitat, essència, i mandangues per l'estil. Jo ja fa temps que reivindico la independència de la cultura popular i tradicional dels interessos nacionalistes: per a mi és una recerca històrica, que més aviat em relliga amb les diverses cultures i llegats, que no pas me'n separa. És un esforç per recuperar valors perduts o menystinguts per la modernitat, o per a donar-los un nou valor que fins ara no tenien. Malgrat això, encara avui ens hem de sentir que si som provincians, localistes, o de ment estreta. Què hi farem.

Tot plegat ve a tomb perquè he llegit al diari Ara una entrevista a l'actriu Maria de Medeiros, on hi ha una resposta que m'ha deixat absolutament encantat. Us l'enganxo aquí:

Has viscut a França, Àustria, Portugal... D’on sents que ets?

La identitat en relació a un territori geogràfic no em preocupa. Tota la vida he anat d’un lloc a un altre i em sembla més important creuar fronteres que fixar-les. No m’agraden les idees que reclamen la identitat com una cosa monumental: per a mi és una cosa canviant que es transforma cada cop que coneixes algú.

Jo no hagués sabut expressar millor. Ja n'hi ha prou de visions reduccionistes i deterministes de la identitat. Ballar sardanes no em fa ser més bon català, perquè tampoc no sé ben bé què vol dir ser català. Deia Joan Fuster: "Reivindiqueu sempre el dret a canviar d'opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics." Doncs bé: reivindiqueu també el dret a canviar d'identitat. Perquè, de fet, contínuament canviem d'identitat. És allò que popularment anomenem "viure".