Xavier Marcet: "Si no us marxen els treballadors, teniu un problema"

Ahir es va dur a terme a Terrassa una trobada dels directors gerents i pedagògics de l'Escola Pia de Catalunya. El matí es va dedicar a treballar objectius de cara al curs vinent en el marc del Suṁṁem, però a la tarda el protagonisme se'l va endur Xavier Marcet, president de la consultora d'empresa Lead To Change, i expert en innovació estratègica i lideratge (i antic alumne de l'Escola Pia de Terrassa), que va venir a fer una xerrada sobre quin ha de ser el perfil dels líders en la societat actual. La xerrada va tenir dues parts, us comparteixo aquí els apunts que vaig anar prenent de cada una d'elles.

A la primera part, titulada "La suma d'intel·ligències", va fer una fotografia dels grans reptes que ha d'afrontar avui la nostra societat. De tot plegat, en destaco aquestes aportacions:

• Tot i que va dir que no entraria estrictament en l'àmbit educatiu, ja que no és la seva especialitat, va recomanar una lectura, centrada en com ha d'evolucionar l'educació (superior) per respondre a les necessitats educatives actuals: Robot-Proof. Apuntat a la wishlist d'Amazon!
• Als anys noranta ens preguntàvem: "D'això d'internet, voleu dir que n'hi haurà per a tant?". Avui fem el mateix amb la intel·ligència artificial i, a més, hi afegim: "I, a mi, m'afectarà?". La resposta és: sí, i sí.
• La internet de les coses és que tot estigui connectat: nosaltres també ho acabarem estant. Potser d'entrada fa basarda, però si servís per a curar-nos un càncer, ens hi resistiríem?
• Les tecnologies emeten dades, i aquestes actualment ja podem emmagatzemar-les i gestionar-les: és el que es coneix com a "big data". Hem de preparar els alumnes per a enfrontar-se a un volum d'informació que mai no podran abastar, i a treballar amb l'eina que en farà possible la gestió: la intel·ligència artificial.
• La tecnologia no ens substituirà, però hem d'educar-nos per a una nova relació persona-màquina (perquè aquesta és ara intel·ligent). Aquest canvi implica un esforç, de manera que només se'n sortiran aquells que vulguin obrir-se al canvi.
• La intel·ligència artificial ens permet crear coses sense provar-les, directament a través de simulació. Això obre la porta a nous materials: la propera revolució serà la revolució dels materials. Arriba el temps de relacionar bioenginyeria i salut: no sigueu hipocondríacs!
• Estem entrant en l'època del treball líquid: es calcula que, el 2027, la major part de treballadors seran free-lance. Hem de formar-nos per a aprendre i desaprendre.

I, seguidament, va enllaçar aquesta part amb la segona, dedicada ja al lideratge, i titulada "Els 10 vectors del nou management". D'aquesta segona part, en vaig recollir els següents elements:

• Als anys noranta, l'aparició d'internet no va canviar la manera d'organitzar les empreses i organitzacions. Avui, els canvis actuals sí que ho faran.
• Avui, la presa de decisions no es pot fer com fins ara: la "planificació estratègica" (on volem arribar, com volem arribar-hi) ja no ens serveix, el món canvia més de pressa que la nostra capacitat de planificar. 
• No en tenim prou amb planificar, però no sabem fer-ho d'una altra manera. Hem d'afegir-hi un segon element: adaptar-nos a l'entorn, és a dir, innovar.
• Innovar significa crear posant-nos al lloc d'aquell a qui volem posar valor (l'alumne, el client...). Innovar és canviar la manera de pensar: de posar-nos les ulleres per a mirar el mòbil, a que el mòbil "graduï" la pantalla per adaptar-se a les diòptries de qui el llegeix. Aquests canvis només són reals quan arriben a nivell de les persones (en referència als treballadors). I aquí hi entra el talent: les organitzacions no tenim un problema de gestió del talent (el talent es gestiona sol), sinó de gestió del "no-talent".
• Un valor imprescindible davant el canvi és l'agilitat: això crea noves sincronies i, per tant, noves habilitats de treball. La importància de l'agilitat prové de la centralitat del client: el client és imprevisible, canvia d'interessos sense avisar.
• Les persones amb talent són aquelles que sistemàticament tenen millor resultat que la mitjana. Com puc saber si tinc talent? Si tens feina, si no tens temps, és que tens talent. I si en 2 o 3 anys no et passa res (professionalment parlant), o no tens talent, o els que t'envolten no ho saben.
• En relació amb el punt anterior: quan vulguem innovar, no caiguem en la temptació de delegar-ho o encarregar-ho a "aquell que té temps".
• En aquest context, el lideratge és fonamental: siguem participatius, però no dimitim del lideratge. El reconeixement del líder prové de la relació entre el que diu, i el que fa. Els líders, o són humils, o són mediocres.
• L'objectiu del líder és fer que les persones trobin sentit en el que fan. No els ha de motivar: ja som adults, i la gent ha de venir motivada de casa. Si de cas, liderar és no desmotivar.
• L'empresa la fan les persones, la diferència la marquen les persones: tan important és el "know-how" com el "know-who".
• Tot plegat implica una transformació cultural. Què és la cultura (d'empresa, d'organització)? Allò que fem quan ningú no ens mira, allò que aprenem quan ningú no ens ensenya.
• Dos elements clau: comunicació i síntesi: la síntesi és l'habilitat del futur. Només comunica qui supera la temptació de dir-ho tot. La síntesi, la brevetat, impliquen saviesa, perspectiva. El perfil del futur no és l'hiperespecialista, sinó el "T shaped people".
• Autenticitat i ànima: les organitzacions amb futur són les organitzacions autèntiques, i amb ànima. Si a les reunions s'aproven decisions que se sap que quedaran en paper mullat, canvia d'empresa: aquesta no es creu el que fa. Pel que fa a l'ànima, costa molt definir-la, però quan una organització no té ànima, es nota.

Finalment, durant el diàleg que s'obrí al cloure l'acte, es van apuntar dues cosetes més:

• Un director va esmentar, i en Xavier Marcet va recomanar, l'article "Esquivar la mediocridad" (de David Jiménez, falsament atribuït a Forges).
• Es va recordar el malaguanyat Jorge Wagensberg, i la seva frase: "La mediocritat és una opció personal".

Si la trobada va ser fantàstica, cloure-la amb les reflexions inspiradores de Xavier Marcet va ser un premi i un privilegi. I acabo el post destacant un punt que no he volgut esmentar abans, perquè me'l guardava per al final. Marcet va deixar anar una afirmació molt provocadora, encara més si tenim en compte les característiques del sector educatiu, un món de significativa estabilitat, on la norma és el "treball per a tota la vida". Intento reproduir-ho literalment: "Si no us marxen treballadors, és que teniu un problema. Els bons treballadors marxen. A l'inrevés: si els treballadors us marxen, enhorabona: vol dir que teniu bons treballadors."

Estem disposats o en condicions de passar d'una plantilla "stock" a una plantilla "fluxe"? Queda per a la reflexió.