Els companys de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa em van proposar escriure una peça per al seu setmanari, El Cartipàs, del mes de febrer d'enguany. Es tracta d'una secció anomenada "Me'n recordo", on l'autor recull impressions de fa anys, breus, sempre iniciades amb l'expressió "recordo que". En el meu cas, més que una llista de records esparsos, em va semblar bonic recollir imatges de la Teisa dels meus avis, de l'estació de la Teisa d'Olot de la meva infància. Penso que hem oblidat molt de pressa aquella estació, no ja físicament (que també, sobretot des que l'edifici ja no existeix) sinó sobretot emocionalment, quan les comunicacions no eren les d'avui, i l'estació de la Teisa era el punt de sortida i d'arribada de tantes vivències dels olotins i olotines. Podeu llegir-ho a la web del Cartipàs, o bé en aquesta imatge (si la cliqueu, l'amplieu):
Nota: en el text original hi deia "el rellotge de paret al que cada dia calia donar-li corda", mentre que al publicat hi diu "el rellotge de paret a què havíem de donar corda cada dia". Suposo que s'ha canviat per temes de paginació i de nombre de caràcters, però jo mai no li vaig donar corda. Però, ara que hi penso, m'hauria fet gràcia fer-ho, sí!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada