Si tanques els ulls, sentiràs olor de mar i encens

Vaig quedar amb tan bon gust de boca dels àrabs del mar, que no em vaig estar de llegir el següent llibre d'en Jordi Esteva: Socotra, la isla de los genios. I, de nou, em vaig trobar amb una meravella. El llibre narra el viatge que fa Esteva a l'illa de Socotra. De fet, és una mica una continuació dels àrabs el mar, és com la culminació d'un gran viatge que abraça tots dos llibres (tot i que són perfectament independents). Un viatge que Esteva fa al món dels àrabs del mar, al món de Sindbad, però també al món d'Alexandre el Magne, dels reis d'Egipte, de les colònies gregues, dels navegants portuguesos. Un viatge a un món mític, exòtic, cobert per la boira de la distància i del temps. I, també, un viatge a la infantesa d'Esteve, un viatge al nen que somiava llegint contes de les mil i una nits.

Socotra és una illa situada a la boca del Mar Roig, com una continuació de la banya d'Àfrica. Una illa allunyada del continent, que ha fet que sigui plena d'endemismes de flora i fauna. Però, sobretot, una illa al mig del no-res, en un mar durant segles ple de mariners que seguien les rutes de comerç entre l'Àfrica i l'extrem orient. Una illa on hi creix l'encens i la mirra, on s'hi recull l'ambre gris. Una illa que apareixia i desapareixia, segon els relats que els mariners s'explicaven de port a port, plena de meravelles però dominada per bruixots i djinns, una illa on era més fàcil naufragar-hi que no pas desembarcar-hi. On hi habitaven monstres llegendaris, com serps gegants o el famós ocell Roc.

Esteva desembarca a l'illa (hi viatja en avió, ja que ja no hi ha vaixells de transport de passatgers) i, de la mà d'un grup de socotrins, entre ells el fill del darrer soldà, ens narra l'ascens, des de la platja, fins al cim de l'illa, les roques de l'Al-Haggar. Durant el viatge, Esteva relliga la mitologia i les llegendes de Socotra, amb la seva història antiga, i també la seva història recent. I ens torna a mostrar com Socotra és un testimoni que s'apaga, d'un món fascinant que la modernitat esborra amb una rapidesa que esborrona. 

Socotra s'apaga, i amb ella s'apaga una part de la nostra història. Però Socotra encara és allà i, de les pàgines de Jordi Esteva, si tanques els ulls, sentiràs olor de mar i encens.

Socotra, la isla de los genios
Jordi Esteva
Atalanta, 2011