Passa al contingut principal

El carrer dels tamarius

Cercar en aquest blog

N'hem de dir música tradicional o música d'arrel?

el dia de febrer 21, 2022

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

I fins aquí la meva opinió.

Cultura popular Flabiol Música Tots

Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars

Què és la música popular i tradicional catalana?

Fa uns anys vaig escriure un article apuntant algunes reflexions sobre què és la cultura popular i tradicional. Era un intent d'anar més enllà del debat essencialista però, vist amb perspectiva, encara era molt una visió molt "des de dins" del propi fenomen, sense adoptar una perspectiva sociològica. La "ruptura epistemològica" que sempre ens insistien. Des de llavors hi he seguit donant voltes, he seguint llegint, i ara m'agradaria apuntar una proposta que dona un pas més enllà i que, per tant, qüestiona allò que vaig afirmar en aquell moment. I la centro en la música popular i tradicional catalana perquè és el meu àmbit, si bé penso que respondria igual a la gastronomia, el vestuari, la paremiologia, el llegendari, o l'àmbit cultural que fos. La proposta és la següent: La música tradicional i popular catalana és la música pròpia de la Catalunya tradicional i popular, una Catalunya idealitzada, modelitzada, que anem imaginant i recreant permanentment a

Hi som? Hi volem ser?

Fa temps vaig trobar aquesta foto per internet (no recordo on) amb el títol "Jocs i espectacles infantils al barri de la Perona. Barcelona, any 1981. Ángel Marzo". Si us hi fixeu, el noi de la gorra, el que surt al costat del de la camisa de quadres, té una gralla a la mà. És una imatge a la que de tant en tant hi torno, perquè m'interpel·la i m'incomoda. Als anys vuitanta i noranta, a la zona metropolitana de Barcelona es va produir un (re)descobriment de la gralla, molt vinculat a les noves colles de gegants que es van crear sota el paraigua d'associacions de veïns i d'altres entitats. Era una gralla desconnectada de la tradició grallera i de les pràctiques i usos de les zones on la gralla tenia més prestigi i arrelament, com el Camp de Tarragona i el Penedès. En aquell moment, els referents eren més propers a l'animació infantil i a la música del moment. Aquell model, o aquell "no model", va comportar una gran degradació de la pràctica de l&#

Els llibres del 2021

Tancat el 2021, ja tenim aquí completa la llista de llibres que he llegit (he acabat de llegir) aquest any passat: Marina Garcés: Escola d'aprenents (Galaxa Gutenberg, 2020) Sèneca: ¿És breu, la vida? (Adesiara, 2014) Jostein Gaarder: El món de Sofia (Empúries) Ruy d'Aleixo: Lampun (Males Herbes, 2020) Catherine Clément: El viatge d'en Théo (Barcanova, 1998) Jordi Esteva: Socotra, la isla de los genios (Atalanta, 2011) Antonio Turiel: Petrocalipsis (Alfabeto, 2020) Arcadi Oliveres: Paraules d'Arcadi (Angle, 2021) Helena Maleno: Mujer de frontera (Península, 2020) Mikel Ayestaran: Jerusalén, santa y cautiva (Península, 2021) Uri Costak: L'estilita (Som Amsterdam, 2019) Donat Putx: Pascal Comelade, l'argot del soroll (Empúries, 2021) Joan Salicrú: Bòsnia, la guerra que no ens van explicar (Apostroph, 2021) Aurora Bertrana: El Marroc sensual i fanàtic (Edicions de l'Eixample, 1992) Juanjo Garbizu: Monterapia (diëresis, 2019) David Jiménez: El lugar más feliz

Amb la tecnologia de Blogger

jpmartin.eu | jordipm.cat | flabiolaire.cat