A Galícia són prou populars, en els àmbits de música tradicional, les "tarrañolas/tarranholas", que són dues fustetes iguals, que es fan repicar amb un gest precís del braç i la mà talment com si fossin unes castanyoles. A Castella, d'aquestes fustes en diuen "tejoletas", i darrerament hi ha diversos artesans que les estan recuperant. A Anglaterra en diuen "bones", ja que sovint eren fetes amb peces d'os. En el cas dels Països Catalans, hi ha prou iconografia antiga per poder afirmar que aquest instrument va tenir prou presència en el passat, però el fet que avui sigui anecdòtic fa que fins fa ben poc jo no en conegués el nom en català. Tot i això, a ran d'una conversa a Twitter, i gràcies a l'aportació d'en Jordi Quintana, he descobert els noms genèrics en català, que serien (a no ser que hi hagi algun altre nom dins d'alguna altra tradició local):
- Si es tracta de dues peces de fusta, "tauletes".
- Si es tracta de dues peces de terrissa (antigament, dos trossos de teula), "teulissos".
En Jordi ho va treure de l'article de Laura de Castellet «Arqueologia del so: els instruments musicals del Romànic» publicat al blog de la revista Sàpiens el 4 de març del 2004 (article que veig que ja no és accessible).
Així doncs, que repiquin les tauletes i els teulissos!
Imatge: il·luminació de la Cantiga 330 de les Cantigas d'Alfons X el Savi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada