Ahir vaig enganxar un tros d'entrevista que li feien al músic Arnau Obiols al programa Assaig General de Catalunya Música, i em va agradar una metàfora que va fer servir per explicar la música tradicional. Segons ell, les cançons tradicionals són com els còdols de riu, per dos motius. En primer lloc, perquè el que veiem avui és el fruit d'anys de poliment. Cada generació ha anat matisant-los, arrodonint-los, allisant-los. El que hem rebut no és fruit només de la cultura musical de l'ahir, sinó també de l'abans-d'ahir, i dels dies anteriors. I avui seguim polint-los, perquè els rebin els que vindran.
I, en segon lloc, perquè quan una riera s'asseca, els còdols ens recorden que allà hi havia hagut aigua. Els còdols ens parlen d'un món que ja no és el d'avui, i les cançons tradicionals sovint també. I això no les fa menys actuals, al contrari: és bonic tenir cançons que ens parlen del nostre passat, que durant un instant de temps ens el fan viu de nou.
I, res, com que em va agradar la metàfora, la deixo aquí recollida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada