Què en sabem dels kurds?

Aquests dies, les notícies sobre l'ofensiva d'Estat Islàmic sobre les ciutats kurdes de l'Iraq, i la polèmica amb l'actuació turca, més interessada a evitar un aixecament kurd al seu territori que no pas a ajudar l'exèrcit kurd que lluita perquè l'EI no arribi (o fins i tot sobrepassi) a les fronteres turques, m'ha fet adonar del meu gran desconeixement sobre la realitat kurda. Cosa que, com a català, trobo absolutament vergonyosa. Perquè, a veure: no es tracta d'una nació sense estat, relativament a prop de la Mediterrània, repartida entre quatre estats, en només un dels quals té garantida certa autonomia, i amb una llengua perseguida o discriminada?

Per mirar de posar solució a aquesta ignorància, he llegit un dels pocs llibres (a la llibreria, és clar: per internet es troben moltes més referències!) que he trobat que presenten una visió global sobre el Kurdistan. Es tracta de l'obra "Los kurdos. Kurdistán, el país inexistente" de la politòloga Nazanín Amirian, originària de l'Iran però establerta a Catalunya (actualment és professora de la UB).

Pel que fa al llibre, és un text que comença fort i amb ganes, però que malauradament va perdent pistonada (i rigor literari, també val a dir-ho) a mesura que avança la lectura. Tanmateix, la primera meitat del llibre ja en justifica la seva lectura. Sobretot, la part dedicada a la història de la nació kurda (desenvolupament, divisió "natural" del territori, divisió "estatal" moderna, persecució i kurdofòbia...) i la part dedicada a la llengua kurda, amb interessants notícies sobre per què els kurds fan bandera de la seva llengua, i com s'ha intentat acabar amb aquesta eina d'identificació i consciència nacional per part dels quatre estats (Turquia, Iraq, Síria i Iran). Després, la part dedicada a les religions kurdes se centra molt en presentar les religions "de manual", sense entrar en la casuística real, i la part dedicada a les dones en la cultura kurda cau en els quatre tòpics de sempre. Però, en tot cas, el balanç general de l'obra és positiu.

Pel que fa als kurds, la lectura d'aquest llibre m'ha aportat quatre idees que penso que val la pena subratllar. La primera, és que el Kurdistan és una nació més propera del que el desconeixement ens fa pensar. Propera geogràficament (si algun dia Turquia entra a la UE, una part del Kurdistan també ho farà!), però també políticament, ja que a banda de les característiques nacionals comunes, també compartim el fet de lligar independentisme amb regeneració democràtica. La segona és que la seva situació social, cultural i econòmica és molt diferent de la nostra, de manera que hem d'evitar identificacions molt directes entre un cas i l'altre. La tercera és que, si ens creiem el nostre discurs de les llengües minoritzades, i la importància de la lluita contra l'imperialisme lingüístic, cal que ens posem les piles de cara a articular, des d'aquí, estructures i propostes de reconeixement de la llengua kurda. La sola defensa de la seva existència ja és revolucionària: només cal pensar que a Turquia molts defensen que el kurd és "la llengua turca parlada malament per la gent de les muntanyes". Deixeu-me posar un exemple de la persecució del kurd, que trec del llibre: l'any 1980 l'ambaixada turca de Copenhague va demanar la suspensió d'un acte cultural celebrat en una fundació privada de Dinamarca ja que "la prohibició de parlar kurd afecta també els ciutadans turcs més enllà de les fronteres de Turquia". Preciós, no? Finalment, i en quart lloc, penso que no és normal que hi hagi tan poca literatura kurda, i encara més si intentem trobar referències des d'una òptica catalana (al final, on hi ha més informació és a la secció internacional de la revista La Directa). Hem de crear discurs, hem de millorar l'accés a la informació. No pot ser que el nostre activisme internacional, com a societat civil, no vagi gaire més enllà d'Israel-Palestina, Nicaragua, Cuba, el Tibet i el Sàhara Occidental.

Acabo recomanant-vos un enllaç: el blog del Comitè Català de Solidaritat amb el Kurdistan. Val la pena seguir-lo!
http://kurdiscat.blogspot.com/

Comentaris