Assajar i estudiar

 

 Amb els anys he anat veient que un problema de molts grups de música dita tradicional és que confonen «assajar» i «estudiar». I començo per un mea culpa: molts dels que ens vam iniciar en la música dins aquest àmbit no teníem experiència d'estudis musicals previs, i ens movíem bàsicament per intuïcions. Com que els grups de música assagen, nosaltres assajàvem, sense saber massa què volia dir assajar. I la dinàmica sempre era la mateixa: ens trobàvem, algú posava una peça sobre la taula, i ens dedicàvem a anar-la repetint fins que més o menys acabava sortint. Sovint barrejat amb classes grupals de l'instrument.

A còpia de temps i de pals, molts vam anar descobrint que les coses no es fan així. Que, d'entrada, el domini de l'instrument es treballa a casa. I que, quan cal preparar una peça nova, també. Que a l'assaig s'hi arriba amb la feina feta, perquè un assaig no serveix per aprendre a tocar un instrument o per a desxifrar una partitura nova, sinó per a alinear i fer encaixar els músics d'un grup musical. I, si no portes les peces preparades, estudiades, com vols treballar dinàmiques i articulacions en conjunt?

Per poder assajar en grup, doncs, cal abans haver estudiat en solitari. Les hores d'estudi són els fonaments de tota la pràctica i la vida musical. I això, que en la major part dels àmbits de la música es dona per descomptat, en la música tradicional encara ens ho hem d'anar repetint, a veure si de mica en mica ens n'anem convencent.