Sobre la immigració: 20 punts a tenir presents

 

La immigració és una realitat innegable de les nostres societats, especialment les occidentals. És evident que, com tota realitat, comporta oportunitats positives i il·lusionadores, però també implica conseqüències negatives. Com també passa amb altres realitats, com la tecnologia, la producció industrial o el creixement de l’esperança de vida. L’èmfasi sobre els aspectes negatius de la immigració, tanmateix, fa temps que està prenent molt de protagonisme, sobretot gràcies als discursos d’extrema dreta, que contínuament relacionen la immigració amb la delinqüència o la crisi cultural. És per això que, per evitar caure en cants de sirena que ens allunyin de la realitat, deixo aquí alguns aspectes que val la pena no oblidar:

1. La immigració és imparable. És un fenomen mundial, causat perquè hi ha països rics, països pobres, i mitjans de transport.
2. La immigració comporta canvis culturals, i també són imparables. Com va passar amb la immigració espanyola dels segles XIX i XX, l’occitana del segle XVIII, o totes les anteriors. 
3. El català és una llengua que cada cop es parlarà menys, i això també és imparable. Però perquè tenim un estat en contra: Holanda té també molta immigració, i el neerlandès no està en perill.
4. Quan demanem que els immigrants «s’adaptin» a la nostra cultura, no acabem d’aclarir què entenem per la nostra cultura. De fet, si mirem la cultura en general, les diferències culturals són mínimes. Volem que vesteixin com nosaltres, quan aquí tots vestim de maneres diferents?
5. La major part d’immigrants no cometen delictes.
6. Bona part dels delictes els cometen immigrants, però perquè bona part dels delictes els cometen els pobres, i bona part dels immigrants són pobres.
7. De fet, bona part dels delictes els cometen immigrants, però perquè només ens fixem en els delictes dels pobres. Els delictes dels rics, curiosament, ens preocupen menys (explotació laboral, evasió de capital, corrupció, delictes contra el medi ambient...).
8. Els immigrants són pobres perquè ocupen els llocs de feina més mal pagats.
9. Els immigrants reben ajudes públiques, perquè donem ajudes públiques als pobres.
10. Als immigrants els costa sortir de la pobresa perquè la pobresa porta a més pobresa. 
11. Els immigrants són més incívics perquè el pou de la pobresa porta a perdre l’esperança en la societat i, per tant, a fer-te’n responsable i tenir-ne cura.
12. També, perquè molts immigrants són joves, i als joves els agrada ser provocadors, contestataris, sorollosos, trencadors. Moltes crítiques als immigrants semblen, en el fons, crítiques als joves.
13. L’extrema dreta no vol reduir la immigració, sinó retallar-li drets. Que segueixin vivint aquí, però només per a treballar: que no tinguin drets polítics, drets culturals, drets religiosos... Tampoc el dret a la salut (l’extrema dreta catalana hi insisteix constantment) ni el dret a l’educació (ara mateix ho estem veient a Rússia). I que visquin sempre amb por a ser deportats o retornats als seus països d’origen. L’extrema dreta vol crear una casta d’intocables, una casta de pàries.
14. De fet, l’extrema dreta voldria tenir molt immigrants, molts més que els tenim ara. Però que s’hi estiguin poc temps: que arribin, treballin i, quan comencin a arrelar, marxin. Que siguin sempre gent de pas, explotable, però que no molesti, ni ens faci canviar res.
15. Disposar d’una casta de pàries serveix per a poder tenir mà d’obra baratíssima, que no tindries si aquestes persones tinguessin drets civils i socials. En especial, drets laborals. Després ens queixarem que baixen els sous i que la gent d’aquí no troba feina.
16. També et permet no haver de garantir-los habitatge digne, ni dedicar-los serveis públics. Són benefici net... per als rics (perquè són tan pobres que els impostos que paguen són pocs).
17. De fet, l’extrema dreta es queixa de la immigració il·legal, però la que de debò li molesta és la legal. Realment, el seu somni seria convertir-los en il·legals.
18. Però disposar d’una casta de pàries comporta tenir una societat absolutament tensionada. Augment de la violència, dels robatoris, de la polarització social... De debò volem, viure en una societat dual, partida, fracturada?
19. L’extrema dreta tracta de bonistes els que no volen una societat dual, segregada i tensionada. Mai no he entès que bonista sigui un desqualificatiu.
20. El discurs antiimmigració serveix sobretot per evitar que pensem en com podem fer un món millor per a tothom, és a dir, donar una resposta decent i responsable al primer punt d'aquesta llista.

Foto: betevé 

 ACTUALITZACIÓ:  He trobat molt interessant i que fa pensar aquest article d'en Xavier Roig (que habitualment no és sant de la meva devoció). En resum, fa fixar que la immigració a Catalunya no ve a cobrir llocs de treball que la població no pot cobrir, sinó a cobrir llocs de treball creats específicament per a ells, aprofitant la seva precarietat. I per això ens estem empobrint com a país: https://www.viaempresa.cat/economia/com-catalunya-ha-pervertit-model-immigracio_2227012_102.html