Inspiradora, però confusa


Me n'havien parlat bé, i vaig decidir clavar-hi queixalada. L'autor, Josep Maria Esquirol, surt citat sovint en diverses lectures i articles. I el llibre havia guanyat el Premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2015 i el Premio Nacional d’assaig 2016. És un llibre que ja aviat es descobreix com un llibre de combat, i això m'agrada. És un llibre que reivindica l'acció. Ara bé, l'atractiu que té és que advoca per la resistència íntima, en un món on la intimitat viu assetjada. Contra una societat d'exposició, de velocitat, d'actualitat... res no serà possible sense que cadascú de nosaltres no tingui cura del si mateix, en els propis termes que el si mateix es configura. 

Fins a cert punt, m'ha semblat entreveure en aquest llibre una crida a una espiritualitat laica, des de la que construir alteritat, comunitat. Fent un paral·lelisme potser forçat, la tesi m'ha ressonat a la dualitat que, des del cristianisme de l'alliberament, es feia del temps de pregària i el temps de militància. Aquesta resistència íntima d'Esquirol és la cura de la interioritat, en termes de saviesa, de pensament. A través del llenguatge, d'una concepció del temps que no passa per la immediatesa del món hiperconnectat. No podem lluitar contra un món hostil sense sortir del seu propi marc d'expressió, que és absorbent i que ens anul·la.

Ara, no ha estat una lectura fàcil. I marxo amb la sensació que l'autor apunta més que no pas explica o acompanya. I que se serveix d'un vocabulari innecessàriament críptic. Per exemple, parla de disgregació, però què entén Esquirol per disgregació? És el mateix que entenc jo? Per què no ho defineix? I no és poca cosa: la resistència que planteja és, precisament, resistència a la disgregació. En aquest sentit, no he pogut evitar comparar-lo amb la finor i la cura conceptual d'Íngrid Guardiola (una de les persones que el cita sovint, per cert). 

Així doncs, plego el llibre a la darrera pàgina, amb l'estranya sensació que és més un recull d'idees a mig embastar, que no pas un llibre acabat. Que d'entrada pinta bé, però que cal articular-ho. Una obra inspiradora, però encara confusa.


La resistència íntima: assaig d'una filosofia de la proximitat
Josep Maria Esquirol
Quaderns Crema, 2015

Comentaris