Cabòries flabiolaires (V): com dissenyar i encarregar un bombo

 

A mesura que anem descobrint i valorant els vells flabiolaires de la tradició oral catalana, cada cop més persones em demanen opinió i consell sobre com poder aconseguir un bombo. Durant molts anys hem estat important tamborinos mallorquins per poder disposar d'un instrument que acompanyi el flabiol, però per sort, de mica en mica, podem anar recuperant instruments a imatge de les referències de les nostres comarques, i així la riquesa i diversitat instrumental del flabiol pot anar renaixent.

Clar, el primer que els dic, quan m'ho pregunten, és que no hi ha un model "estàndard" de bombo, una mida concreta. El bombo dels vells flabiolaires viu  i evoluciona des de mitjans del XIX fins als anys 90 del segle XX (Perich, Clapés, Roviretes...), i s'adapta a les modes i les disponibilitats de cada moment. Això vol dir que, el flabiolaire, el primer que ha de fer és triar més o menys quines mides vol. Ho pot fer a partir de fotos antigues, d'instruments preservats, o de flabiolaires actualment en actiu. Les tres opcions són bones.

Fet això, comença la part del disseny de l'instrument. La part de la fusta és senzilla. Jo, els bombos de flabiol que he encarregat fins ara (si descomptem un primer al Màrius Folch, han estat 7) els he demanat sempre a Miquel Àngel Ortiz, en Xixo, perquè treballa molt fi i s'adapta molt bé als encàrrecs. I em consta que en Germán Cabrera també treballa bé. En aquest cas, als luthiers se'ls ha de demanar un cos interior de timbal, i dues riscles o aros. Per al cos central se'ls ha de dir el diàmetre en polzades americanes (és la unitat de mesura estàndard) i l'alçada, que aquesta sí pot ser en sistema decimal (centímetres). Pel que fa als aros, se'ls ha de dir també l'alçada. I aquí, com veiem, apareix el primer compromís que haurem de prendre: el diàmetre del bombo ha de ser, preferiblement, en polzades senceres. Potser algun dels luthiers pot fer un timbal de fracció de polzada, però sempre els portarà més feina (les eines les tenen adaptades a diàmetres concrets) i, a més, si mai hi volem que el bombo porti membranes sintètiques, aquestes sempre són en polzades senceres. També se'ls ha de dir si vols membranes (pells), o si prefereixes comprar-les per la teva banda.

Ara bé, la part on més compromisos haurem de prendre no és en relació a les fustes, sinó als ferros, als tensors. He estat mirant diverses empreses que en fabriquen (Gonalca, Honsuy...) i, les que fins ara trobo que tenen un millor equilibri pel que fa a estètica, pes i preu són les fabricades pel taller de Manises Nova Percussió (NP Drums). Però aquests tensors es fabriquen en unes determinades llargades, no totes. Això vol dir que haurem de jugar amb les alçades del cos del timbal i dels aros perquè encaixin amb alguna de les llargades dels tensors. I, quines són aquestes llargades? Segons el catàleg de Nova Percussió del 2021, són:

Al principi, aquesta xifra en centímetres em va portar força de corcoll (a més, a mig fer uns bombos em van canviar els criteris), però finalment, i amb els tensors actuals, vaig poder lligar la fórmula: 

CM = (alçada del cos) + (alçada aro 1) + (alçada aro 2) - 0,5

Això vol dir que, quan vulguem dissenyar el bombo, haurem de buscar un compromís de les mides dels aros i el cos que ens doni com a resultat alguna de les llargades dels tensors del catàleg del fabricant.

Pel que fa a la part dels ferros, una altra cosa que caldrà decidir és el tipus de ganxo que volem fer servir per als bordons. Jo habitualment faig servir aquest, dels mateixos Nova Percussió, però hi ha més opcions (quan vam fer les rèpliques del bombo del Nan, hi vam posar una clau de fusta, com tenia ell, que vam fer a cop de ganivet):

Els ferros cal encarregar-los a banda de les fustes. Jo ho faig a la botiga de Barcelona "Tokomusic" (també coneguda com a "Tokobongo"). A banda que treballen bé, i que fan enviaments, hi treballa l'Oriol, que és expert en percussió tradicional. Al fer l'encàrrec, cal donar-los el número de catàleg dels ferros concrets que volem comprar. També el nombre de ferros, ja que això també és decisió del flabiolaire.

Finalment, cal decidir la part estètica: l'acabat de les fustes (vernissat, pintat, sense tractar per fer-t'ho tu...), i l'acabat dels ferros (cromats o daurats).

Finalment, un cop t'arriba tot a casa, sols cal muntar-ho i: alehop! Ja tens el bombo! (En el muntatge cal fer-hi un forat de més al bombo, el forat de ressonància que tenen tots els timbals.)

Tot plegat pot semblar complicat, però no ho és gens. En resum, seria:

1. Decidir més o menys el model de bombo
   
2. Calcular el diàmetre en polzades
   
3. Calcular l'alçada del cos i l'alçada dels aros (amb la fórmula)
4. Decidir el tipus de ganxo per al bordó
5. Decidir l'acabat de les fustes
6. Decidir l'acabat dels ferros
7. Decidir si volem que el luthier ens faci les membranes, o les volem comprar en alguna altra banda.
   
8. Encarregar les fustes.
9. Encarregar els ferros.
   

Per a posar un exemple: si jo volgués fer-me un bombo com el que toca el Gran Manel a la imatge de dalt, faria: com que sembla un timbal de reglament dels anys 40, faria un cos de 14 polzades de diàmetre, i 12,5 cm d'alt. Els aros els faria de 3,5 cm. Amb això, encarregaria 8 tensors de 19 CM. Estèticament, els agafaria daurats. També encarregaria el ganxo daurat.