Es pot ser ecologista i menjar animals?

 

 Com sabeu, fa anys que no menjo animals. És un tema del que tampoc no n'acostumo a fer bandera, ja que en temes d'ètica sempre es tenen més dubtes que certeses, i tampoc no soc ningú per dir-li a la gent què ha de fer i què no. Al final, en el meu cas, és una decisió personal que em fa sentir més coherent amb la meva manera de pensar, però me'n guardaré prou de jutjar la resta de persones, les vides ja són de per si prou complicades.

Sí que és cert, però, que de vegades veus coses que et xoquen. Per exemple, sabem que la ramaderia industrial està destrossant el planeta: desforestació de l'Amazònia per produir soja transgènica per a fer el pinso que menja el bestiar europeu, gestió de purins, transport internacional del pinso, transport d'animals vius amb camions, macroescorxadors (a l'escorxador d'Olot es maten 14.000 porcs diaris), precarietat laboral de la indústria càrnia, externalitats diverses (només a la Garrotxa: construcció de la variant d'Olot, saturació dels serveis socials, infrahabitatge...). I malgrat tot, no sembla que això afecti gaire el dia a dia alimentari de les persones. Com em van fer fixar un dia, fins i tot els defensors a ultrança de l'agricultura ecològica mengen amb absoluta normalitat carn industrial quan fan àpats fora de casa. O heu vist algú preguntar a un cambrer: «Perdona, el bistec és de carn ecològica? No? Doncs posa'm una amanida.» I això que fa temps que es diu i es mostra que l'impacte ambiental dels vegetals no ecològics i dels processats vegetals és en molts casos inferior al de la carn ecològica! 

Què hem de fer, doncs? Al final, els únics que no mengen ramaderia industrial són els vegans. Però aquesta opció no tothom la pot abraçar (jo mateix no m'hi veig amb cor). A més: fins a quin punt seria socialment responsable? Al final, menjar carn industrial és barat. I, si ho mirem a escala global, la situació es torna encara molt més complicada.

És en relació a aquestes reflexions que m'ha agradat llegir aquesta resposta que dona el filòsof Cristian Moyano quan li pregunten si es pot ser ecologista i menjar animals. L'he treta de l'entrevista que li fa la revista digital Climática.coop. Deixo aquí la resposta per tenir-la a mà, al final de text hi teniu l'enllaç a l'entrevista completa.

 ¿Se puede ser ecologista y consumir animales?

Esta es la gran pregunta que separa y crea muchas polémicas entre los movimientos animalistas y ecologistas. Hay diferentes posicionamientos más abolicionistas o antiespecistas que dicen que no porque una de las principales causas que deterioran las redes ecológicas es el consumo desmedido de animales que llevamos a cabo las personas. Está bien fundamentado, pero que esto sea escalable de manera global, a todas las sociedades, es muy difícil y tampoco sería realista porque hay comunidades más tradicionales que no pueden cultivar alimentos vegetales y necesitan proteínas animales para subsistir si no quieren depender de un comercio global de alimentos, con todo el impacto ecológico que tiene. La tendencia del ecologismo debería ser abandonar el consumo de animales, sobre todo en los países más enriquecidos económicamente, donde tenemos muchas opciones para alimentarnos de otras maneras. Pero hacerlo obligatorio para todas las comunidades a corto plazo puede ser irrealizable y hasta contraproducente desde un punto de vista de justicia social. Hay que negociar diferentes valores y, sobre todo, hacer un análisis siempre contextual de a qué comunidad estamos dirigiéndonos, en qué condiciones se encuentran, qué oportunidades tienen y a qué retos se enfrentan.

Font: https://climatica.coop/entrevista-cristian-moyano-filosofo-rewilding/ 

Imatge: camions de porcs a l'escorxador d'Olot (Jordi Casas / El Punt Avui)